Estruç "Peça fugaç"

PRESS KIT

Estruç presenta el seu primer disc “Peça fugaç” (9/1/2018), onze temes que el grup olotí-barceloní ha composat durant els darrers dos anys.

El disc es pot escoltar online a partir d’Spotify, Bandcamp i Soundcloud. També se n’ha fet una edició física, un disc de vinil de 12” que inclou un pòster risografiat, editat a tres bandes entre Indian Runners, El Mamut Traçut i Estruç.

"Peça fugaç" són onze hipnòtics comprimits de noise pop i torrencial post-punk on ressonen els fantasmes de Sonic Youth, Television o Teenage Jesus & The Jerks, però també d’Slits, This Heat i fins i tot de la primera Patti Smith. […] "Peça fugaç" hauria de posar d'una vegada per totes el nom d'Estruç al punt de mira de qualsevol radar que sàpiga apreciar valors com l'originalitat, la singularitat o la sensibilitat. […] Títols com "És tard, noi" o sobretot "Com sempre" ja es perfilen com a himnes subterranis de la Barcelona més valenta i inconformista.
Oriol Serra, fragments del blog "Dancing with the clown"

Tras un seguimiento adecuado, un vistazo rápido a su historial clínico les describiría como "capaces de obsesionarse en ritmos de entrecortes y repeticiones o de enmarañarse en delirios eléctricos de maneras casi compulsivas". De ahí la necesidad de dejarles retozar entre el frescor inmediato del pop ruidista y el desmonte nervioso e intrincado del postcore, por que si no lo hicieran se convertirían probablemente en personas peligrosas para la sociedad.
Ojalá estë mi bici, del seu blog

“Peça fugaç” ha estat gravat a l’estudi Hukot de l’Hospitalet de Llobregat per en Milo Gomberoff, que també s'ha ocupat del màstering. De la mescla i la producció se n’ha encarregat l’Helio Reguera, guitarrista de NITCH i únic integrant de Nøn-Oxymorøn. La portada és obra del pintor Francesc Ruiz Abad.

Sobre Estruç

Estruç (de vestrús, tossut) és un trio de rock format el 2015 per l’Ota Quílez a la guitarra i a la veu, en Joel Santaeulària al baix i en Marià Codina a la bateria. Sobre el seu estil s'ha dit que el grup fluctua entre el pop sorollós i el post-hardcore trencat, amb instrumentacions hipnòtiques, de vegades cacofòniques, contrastades per la veu càlida i dolça de l’Ota.

Han tocat a llocs com el Salt Mortal, la [2] d'Apolo, la Casa Gran i el Pumarejo. Fins avui han publicat els treballs "Peça fugaç" (2018 — Indian Runners, El Mamut Traçut, Estruç), "DEMO K7 EP '16" (2016 — Estruç) i apareixen al recopilatori "Monotemas" (2017 — La Nada Colectiva, Shookdown Underzine).

Premsa

Galeria


↓ Descarrega les fotos en alta resolució (22,9 Mb)